La Dansa de Castellterçol està catalogada com una de les danses cerimonials més importants dins el folklore català, declarada d’Interès Nacional el 1985 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Es balla en el transcurs de la Festa Major, el quart cap de setmana del mes d’agost. El diumenge de Festa Major, un cop acabat l’ofici de les 12 del migdia, les sis parelles de balladors, precedides pel gegants, les autoritats i els músics de la cobla, baixen de l’Església a la Plaça Vella on té lloc el Ball del Ciri i posteriorment la Dansa.

El Ball del Ciri té un caràcter simbòlic important, en tant que està molt lligat a la tradició religiosa del poble. Tres de les sis parelles de balladors ja ballaren l’any anterior, mentre que les altres tres són parelles noves. Els primers s’encarregaven tradicionalment de cuidar del manteniment i de les flors que decoraven l’altar major de l’església al llarg de l’any, mentre que els segons haurien d’assumir aquesta tasca de cara al següent any. El ball simbolitza aquest traspàs de poders en un moment determinat de la música, en què els balladors antics lliuren l’almorratxa i el ciri guarnit de flors a les noves parelles. Els tres nois que ja ballaren l’any anterior tiraran a més l’ampolla de colònia per sobre de l’ajuntament als últims compassos del ball, simbolitzant també el final de la seva tasca, no sense jugar amb la cobla en la darrera tirada musical, en què l’últim ballador simularà el llançament o mirarà de posar a prova la resistència dels músics. Al marge però d’aquestes juguesques, cal tenir però molt present el vincle que s’estableix entre aquest ball i la seva significació religiosa.